1.
aprofitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer profit. Menjar tan de pressa no pot aprofitar a ningú. Portar profit, servir de profit. Els teus consells no li aprofiten. Emprar útilment. Aprofitar un paper per a escriure una carta. Aprofitar un tros de roba per a fer un vestidet. Aprofitar el temps. Aprofitar l [...]
|
2.
aprofitable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot aprofitar. [...]
|
3.
aprofitament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aprofitar o d'aprofitar-se; l'efecte. [...]
|
4.
bagotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repassar les vinyes veremades per aprofitar els bagots. [...]
|
5.
retalladura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retall . Les retalladures d'aquesta roba encara es podran aprofitar. [...]
|
6.
granís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llavor menuda d'algunes plantes. Conjunt de grans que no es poden aprofitar. Calamarsa. [...]
granís
[pl. |
7.
destrossar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.). Derrotar (l'enemic) deixant-lo completament malmès. [...]
|
8.
desferra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que resta d'una cosa destruïda. Per a fer la barraca nova poden aprofitar les desferres de l'antiga. La desferra mortal del comte. [...]
|
9.
transhumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els ramats, desplaçar-se anualment, cap a les terres baixes a l'hivern i cap a les muntanyes a l'estiu, per aprofitar millor les pastures. [...]
|
10.
lleure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures. [...]
|